Durant l’últim any hi ha hagut un explosió, controlada, de cursos MOOC’s arreu (Massive Open Online Courses). La UdG no podia ser menys. El passat divendres 19 de Juliol vaig tenir la sort de participar en les primeres Jornades MOOC UdG, juntament amb el Comisionat 2.0 Miquel Duran, el director de l’ICE Rafael Garcia, el VR de Planificiació i Qualitat de la UdG Martí Casadessús, i la Teresa Sancho, que ens va presentar la convocatòria que acaba de treure l’AGAUR relacionada amb els MOOC’s.
Realment vaig quedar encantada en veure que tota la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la UdG estava plena de professors i Pas interessat en saber-ne més dels MOOC’s. La meva intervenció va ser com a professora (bé, jo en diria dinamitzadora i supervisora) de un parell de MOOC’s que la C4D/UdG va oferir durant el primer trimestre del 2013 conjuntament amb la plataforma MiriadaX: Comunicación Científica 2.0 i Historia de la Química. En 25 minuts vaig intentar resumir alguns consells pràctics a l’hora de pensar en un MOOC així com els pros i contres que han suposat pel professorat que hi hem intervingut.
Un dels objectius de les Jornades era convèncer al professorat de la UdG que participessin en el disseny de MOOC’s. Mentre que la meva intervenció va començar dient que ens varem tirar a la piscina i hi havia molt poca aigua (per no dir gota), ara crec que els professorat que hi intervingui ho tindrà més senzill, hi trobarà aigua. Hi ha una primera experiència (C4D/UdG), hi ha tota una plataforma de material per enregistrar vídeos ofertada per l’ICE/UdG i hi ha una convocatòria per obtenir finançament, AGAUR. Espero que part dels meus companys de la UdG s’animin.
Aquí us deixo la meva presentació, consells per no obrir-te el cap si et tires a una piscina sense aigua.
Sílvia Simon Rabasseda 